El més antic i conegut d’una sèrie d’establiments pensats per parelles sense pis propi, amants... Amb la porta oberta les 24 hores del dia, va ser el refugi de tota classe d’amors clandestins, fent de la discreció la marca de la casa.
En el seu origen, era una modesta marisqueria on els clients, després de menjar, podien fer la migdiada en un reservat. D’aquesta manera, va arribar a ser més famós com a “picadero” que com a restaurant.
L’any 1912 es va edificar la casa que actualment està tancada, coneguda ja com a Casita Blanca, ja que en el seu terrat sempre hi havia nombrosos llençols penjant de l’estenedor.
Però la fama arriba amb la Guerra Civil. Era tota una llegenda local, forjada gràcies a la pel·lícula de Carles Balagué i les peculiars normes de la casa. No acceptaven targeta, ni a parelles que no fossin heterosexuals ni majors de 23 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada